Església parroquial de Santa Maria de Gràcia

Barcelona (Barcelonès)

Orgue construït l’any 1973 per l’orguener G.A.C. de Graaf, segons l’estètica Centre-Europea del sigle XVII. Consta de 2 teclats manuals de 56 notes (C-g’’’) cadascun, i un teclat de pedal de 30 notes (C-f’). Cada teclat té un cos sonor diferent, amb un total de 17 registres i 1106 tubs.

El moble és de roure massís de 7 metres exactes d’alçada. El tub més gran mesura 2 metres i mig d’alçada més el peu de 50 cm, i el més petit fa 13 mil·límetres. La transmissió és mecànica per l’accionament de notes i de registres. La caixa del 2n teclat, orgue de pit, té dues portes expressives accionades des de la consola amb un tirador de registres. La seva funció no és la de la persiana romàntica, sinó la de canviar el color de la registració abans de començar a tocar.

Aquest és un dels primers instruments que es van tornar a construir a Barcelona amb transmissió mecànica durant la segona meitat del segle XX. Aquest sistema és el que s’utilitzà tradicionalment fins a l’època romàntica, que va ser substituït per la transmissió pneumàtica i després per l’elèctrica. La transmissió és la connexió entre les tecles i les vàlvules (ventalloles) que donen pas a l’aire cap als tubs. Si aquesta és mecànica, les uneix un sistema de palanques i varetes que transmet amb total fidelitat els moviments dels dits (o dels peus) a les ventalloles. Aquest fet va tornar a l’organista el control total sobre la velocitat d’obertura i tancament de les vàlvules, permetent una articulació diferent de cada nota i una accentuació de les notes que ho requereixen.

L’any 1985 es va commemorar per tot el món el tercer centenari del naixement de Johann Sebastian Bach. A Barcelona, aquest va ser l’orgue escollit per la interpretació, en diferents concerts durant tal any, de la seva obra completa per a orgue (la que es coneixia llavors, ja que més tard n’apareixeren de noves), per organistes prestigiosos de diferents nacionalitats. Programar tot el cicle d’obres per a orgue de Bach no és freqüent, inclús en les capitals europees amb gran tradició de concerts d’orgue. Aquest fet va iniciar una llarga tradició de concerts d’orgue que van propiciar concerts d’obres corals amb orgue i altres agrupacions, a causa del prestigi de l’orgue de Santa Maria de Gràcia i la seva música.

Disposició

I. Orgue major
56 notes: C-g'''
Flautado 8′
Flauta chimenea 8′
Octava 4′
Quintadena 2′
Lleno IV
Trompeta 8′
II. Positiu-Brustwerk
56 notes: C-g'''
Bordón 8′
Flauta 4′
Quinzena 2′
Nasardo 1 1 /3′
Sesquialtera II (c/cs')
Ventidocena 1′
Pedal
30 notes: C-f'
Contras 16′
Octava 8′
Violón 8′
Corno 4′
Lleno III
Acoblaments
II/I
II/P
I/P
Miscel·lània
Expressió II (de tirador)
Trémolo II

En vermell, els jocs de llengüeta.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».

Galeria fotogràfica


Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 24 d’octubre de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 19 de maig de 2024.

Resum històric
  • 1973 (construcció). G.A.C de Graaf
Emplaçament

En una capella lateral, al costat de l'Evangeli

Estat de l'instrument

En bon funcionament (2018)


Composició

17, II/P

Transmissió de notes

Mecànica

Transmissió de registres

Mecànica


Bisbat

Barcelona


Carrer de Gràcia, 3, 08012 Barcelona
Open Street Maps
Google Maps
Apple Maps

Coordenades: 41.3983, 2.158

Barcelona. Església parroquial de Santa Maria del Remei de les CortsBarcelona. Escola Superior de Música de Catalunya