Església parroquial de Sant Vicenç

Àger (La Noguera)


Per Wilfried Praet


L’orgue fou construït l’any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Fins la restauració que vaig fer els anys 1991–1992, els tubs interiors tots es guardaven apilats dins una calaixera a la sagristia. Els tubs interiors són de plom quasi pur, i la majoria dels peus mostraven una degradació avançada del metall. Conserva quasi la totalitat dels tubs d’origen, cas probablement únic dels orgues de Juan Florenzano. També tota la part instrumental és original. Hi vaig afegir dos elements: la turbina per a la manxa; i un tirador que permet treure la primera octava del Flautat 8’, que abans era fix.

Vista la data de construcció, devia ser un dels primers orgues de Florenzano, i s’hi nota encara l’influència italiana en la composició del Ple: les rengles continuen sense repetició fins a topar amb el límit d’1/8’, i llavors repeteixen d’una octava. La soldadura dels tubs també mostra clarament que l’orguener devia ser principiant en l’art de soldar, tot i que el resultat sonor és de bona qualitat.

A l’etiqueta dins l’arca de vent, Florenzano insisteix en el seu origen:

Se hizo en Calatayud a 15. de Mayo / 1865 / Por Juan Florenzano Orga(ne)ro Italiano
Pedaler abans i després de la restauració
Pedaler abans i després de la restauració. Fotografies de Wilfried Praet

Una curiositat són les inscripcions sobre la taula de la reducció. Les notes tenen números, però les tecles que no existien a l’octava curta (primer re#, fa# i sol#) són com anònims: només tenen una X!, senyal que Florenzano encara tenia molta afinitat -l’any 1865- amb l’octava curta… D’altra banda hi ha la inscripció «Ager Cat.». Evidentment tenim una forta inclinació a veure-hi «Catalunya», però probablement l’explicació és totalment diferent: la reducció, en Italià, es diu catenacciatura.

Una altra curiositat abans de la restauració era la seqüència dels «xampinyons» de Pedal. Florenzano els havia posat de manera completament simètrica, i com que no hi ha do#, la seqüència era: do - re - re# - mi - fa# - fa - sol# - sol - sib - la - si. Tenint compassió dels organistes que hi passarien, a la restauració en vaig «normalitzar» la seqüència posant-la en ordre cromàtic creixent.

L’orgue es beneficia d’una acústica perfecta, perquè l’església no es va pintar mai amb pintura plàstica moderna. Esperem que així quedi.

Disposició

Manual
53 notes: C,D-f'''
Flautado de cara 8′
Flauta travesera (c'-f''') 8′
Octava 4′
Nazardo en 12a 2 2/3′
Quinzena lleno 2′
Nasardo en 15a (c-f''') 2′
Lleno [IV]
Bajos y clarines (c'|cs') 4′ i 8′
Clarín claro (cs'-f''') 8′
Pedal
11 notes: C,D-H
Sense registres propis
Acoblat al manual
Miscel·lània
Pajarillos
Trèmol
Anul·lador del «Flautado de cara» de C-H al manual

Diapasó: a' 415.0 Hz a 20 °C .


En vermell, els jocs de llengüeta.
En gris, els jocs que no hi són.
S'indica la partició de jocs amb dos tiradors amb «/».
S'indica la partició interna del joc amb un tirador amb «|».

Galeria fotogràfica


Última actualització de la pàgina (descripció i fotografies): 19 de febrer de 2024.
Última actualització l'orgue (disposició i altres dades tècniques): 02 d'abril de 2024.

Resum històric
  • 1865 (construcció). Juan Florenzano
  • 1992 (restauració). Wilfried Praet
Emplaçament

Al cor, sobre la porta principal

Estat de l'instrument

En bon funcionament (2023)


Composició

9, I/C

Transmissió de notes

Mecànica

Transmissió de registres

Mecànica


Bisbat

Lleida


Carrer Sant Vicent, 25691 Àger, Lleida
Open Street Maps
Google Maps
Apple Maps

Coordenades: 41.9991, 0.7642

Aiguamúrcia. Església del Reial Monestir de Santes Creus